4.1.05
Més sobre el "pla Ibarretxe"
Mariano Rajoy (PP) va fer despús ahir dia 2 unes declaracions sobre el pla Ibarretxe que són el paradigma de la intoxicació política. Ara resulta que una proposta aprovada seguint el procediment establert per un estatut d'autonomia que és una llei de les Corts espanyoles i votada per un parlament democràticament elegit, és "el major desafiament que ha patit la democràcia espanyola des de 1978". Damunt, demana al govern d'Espanya que responga "amb serenitat però amb absoluta fermesa" per a assegurar "la convivència pacífica" dels bascos.
En el fons això és com allò de l'Acadèmia Valenciana de fa unes setmanes: creem una institució i la dotem d'autonomia de decisió (parlament basc, Acadèmia Valenciana de la Llengua) i quan el resultat no ens agrada, doncs desautoritzem la decisió. En el fons són uns antidemòcrates reprimits que primer volen guardar les formes democràtiques i es mostren molt civilitzats però quan s'adónen dels "perills" de la democràcia (per imperfecta que siga) es fan arrere. Llops amb pell de corder. Hereus dels que van manar quaranta anys. Espanya per davant de tot.
Però clar, José Luis Rodríguez, el president del govern d'Espanya, no es quedà curt: parlarà de tot però només dins la constitució. El de sempre: diàleg amb condicions. Fins i tot ahir el mateix Herrero de Miñón, dissident del PP, deia en la SER que estava claríssim que el que una majoria dels bascos semblaven estar demanant era una reforma de la constitució i que tombar el pla Ibarretxe no resolia el problema sinó que només l'ajornava...
Aquests polítics no construiran mai una Espanya on jo em senta còmode. Per això no m'agrada ser espanyol.
En el fons això és com allò de l'Acadèmia Valenciana de fa unes setmanes: creem una institució i la dotem d'autonomia de decisió (parlament basc, Acadèmia Valenciana de la Llengua) i quan el resultat no ens agrada, doncs desautoritzem la decisió. En el fons són uns antidemòcrates reprimits que primer volen guardar les formes democràtiques i es mostren molt civilitzats però quan s'adónen dels "perills" de la democràcia (per imperfecta que siga) es fan arrere. Llops amb pell de corder. Hereus dels que van manar quaranta anys. Espanya per davant de tot.
Però clar, José Luis Rodríguez, el president del govern d'Espanya, no es quedà curt: parlarà de tot però només dins la constitució. El de sempre: diàleg amb condicions. Fins i tot ahir el mateix Herrero de Miñón, dissident del PP, deia en la SER que estava claríssim que el que una majoria dels bascos semblaven estar demanant era una reforma de la constitució i que tombar el pla Ibarretxe no resolia el problema sinó que només l'ajornava...
Aquests polítics no construiran mai una Espanya on jo em senta còmode. Per això no m'agrada ser espanyol.
// publicat per Mikel L. Forcada @ 06:59 
Comentaris:
<< Torna
La pregunta de hui és: se pot estar a favor de la Constitució i no ser franquista? Perque al missatge no ho deixes molt clar... i te jure que no tinc cap problema de consciència amb això.
Un constitucionalista (que no creu ser hereu del Franco).
Un constitucionalista (que no creu ser hereu del Franco).
# publicat per 
: 11:20 p. m.
: 11:20 p. m.
Els qui per a mi són hereus del franquisme són els del PP, que jo crec que mai s'han cregut del tot la constitució. La resposta d'altres partits és diferent, com la del PSOE, que crec que sí que l'assumeix de veritat. Per descomptat que es pot ser constitucionalista sense ser franquista! De fet, em sembla impossible que algú siga constitucionalista de veritat i enyore Franco. Ara, la constitució espanyola (que segons el PSOE és l'únic marc possible de discussió amb Ibarretxe) diu que "la sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l’Estat" (art 1.2): per tant, la resta dels espanyols poden decidir el contrari del que vulga la majoria dels bascos. Com comentava en la notícia anterior, això vol dir que una persona de Motril o de Viladecans té el mateix dret a decidir el futur dels bascos que un d'Oiartzun o de Salvatierra. Us sembla això raonable?
Publica un comentari a l'entrada
<< Torna
