El blog de Mikel Forcada

Un aspecte interessant de la política catalana és la forta activació política de grans sectors de la societat en favor de la independència, i, com a resultat, encara que no ho parega, una fluïdesa molt gran en el posicionament dels partits polítics.Partits que fa molt poc participaven naturalment del joc autonòmic van fer passos cap a la independència, en part com a resposta a la forta mobilització popular. En el camí, van anar canviant dirigents, estratègies, missatges, i la seua acció. Al capdavall, els partits són instruments imperfectes d'acció política efectiva, però no cal oblidar que l'actor polític que intenten representar és la gent. La comunicació, la interpel·lació mútua i sincera entre gent i partits és fonamental en un escenari republicà. Eixa interacció crítica entre la societat i les formacions independentistes amb vot majoritari ha de millorar. Idealment no hauria de perdre de vista que la independència s'ha d'assolir per millorar la vida de la gent, i definir els mitjans adients. La política de partits, sobretot dels implantats institucionalment, té clarament defectes i dependències espúries que s'han de reduir perquè siguen un instrument útil. Però la seua implantació institucional és també una oportunitat d'acció efectiva. Vos propose una imatge: la mateixa fricció amb la carretera que dificulta el moviment d'una bicicleta és la que permet que avance ferma i no patine en revoltes i costeres. Però el poble pot caminar també. I caminant també avança. El poble pot fer-se ciclista i pujar-se a la bicicleta imperfecta dels partits per avançar. Ciclistes i vianants han de parlar com a companys de viatge. No podem parar.