23.8.09
Irlanda, Europa?
Reprenc el blog després de tres anys d'inactivitat. He vingut a viure a Dublín, per una temporada.
Escric perquè fent les múltiples gestions que he hagut de fer per a establir-me m'he adonat de com és de dèbil aquesta unió que anomenen «Unió Europea».
Per exemple, m'hi he emportat el cotxe. Doncs bé, com que la meua asseguradora només em permet assegurar-lo si té matrícula espanyola i només em permet usar-lo fora d'Espanya durant 3 mesos, doncs he hagut de matricular-lo ací i assegurar-lo ací. I no us imagineu com m'ha costat assegurar un cotxe amb el volant a l'esquerra en aquest país. Si això d'Europa fóra veritat, no haurien estat necessàries aquestes gestions: un cotxe europeu d'un resident europeu, assegurat per circular a tot Europa per una asseguradora europea...
Ah! I encara no sé si la ITV espanyola (que segueix una normativa europea) em valdrà ací.
I què em dieu dels telèfons mòbils? Si això d'Europa fóra veritat, hi hauria companyies de mòbil «paneuropees» i no hi hauria càrrecs per rebre telefonades. He hagut de contractar un mòbil irlandés i avisar moltíssima gent del meu nou número de mòbil. Amb els fixos, la cosa no millora: telefonar als meus pares a casa em costa 38 cèntims el minut. Però no anavem a ser com un únic «país»? Sembla que no per a tot...
I els bancs? Per obrir un compte en un banc has de demostrar que resideixes... a Irlanda. Demostrar-ho no és trivial, i a mi em va costar bastant, perquè hi acabava d'arribar, és clar (volien rebuts de llum o telèfon que són difícils de pagar sense un compte en el banc). Ni carta de la Universitat on he vingut a fer l'estada, ni rebut del lloguer... al final, vaig portar com a prova el meu número PPS irlandés, una espècie de número de la seguretat social, on també requerien que provara la meua residència però van acceptar proves que el banc no acceptava.
No m'estranya gens que els irlandesos estiguen pensant-se si tornen a votar que no al tractat de Lisboa...
Escric perquè fent les múltiples gestions que he hagut de fer per a establir-me m'he adonat de com és de dèbil aquesta unió que anomenen «Unió Europea».
Per exemple, m'hi he emportat el cotxe. Doncs bé, com que la meua asseguradora només em permet assegurar-lo si té matrícula espanyola i només em permet usar-lo fora d'Espanya durant 3 mesos, doncs he hagut de matricular-lo ací i assegurar-lo ací. I no us imagineu com m'ha costat assegurar un cotxe amb el volant a l'esquerra en aquest país. Si això d'Europa fóra veritat, no haurien estat necessàries aquestes gestions: un cotxe europeu d'un resident europeu, assegurat per circular a tot Europa per una asseguradora europea...
Ah! I encara no sé si la ITV espanyola (que segueix una normativa europea) em valdrà ací.
I què em dieu dels telèfons mòbils? Si això d'Europa fóra veritat, hi hauria companyies de mòbil «paneuropees» i no hi hauria càrrecs per rebre telefonades. He hagut de contractar un mòbil irlandés i avisar moltíssima gent del meu nou número de mòbil. Amb els fixos, la cosa no millora: telefonar als meus pares a casa em costa 38 cèntims el minut. Però no anavem a ser com un únic «país»? Sembla que no per a tot...
I els bancs? Per obrir un compte en un banc has de demostrar que resideixes... a Irlanda. Demostrar-ho no és trivial, i a mi em va costar bastant, perquè hi acabava d'arribar, és clar (volien rebuts de llum o telèfon que són difícils de pagar sense un compte en el banc). Ni carta de la Universitat on he vingut a fer l'estada, ni rebut del lloguer... al final, vaig portar com a prova el meu número PPS irlandés, una espècie de número de la seguretat social, on també requerien que provara la meua residència però van acceptar proves que el banc no acceptava.
No m'estranya gens que els irlandesos estiguen pensant-se si tornen a votar que no al tractat de Lisboa...
