31.12.04
Reflexions de cap d'any: l'aprovació del "Pla d'Ibarretxe"
L'aprovació ahir (30.12.2004) per part del parlament de la comunitat autònoma basca de la proposta d'Ibarretxe per a la "reforma de l'estatut" ha causat una allau de reaccions. Dedicaré uns minuts a compartir en aquest quadern de bitàcola les meues reflexions, encara una mica confuses...
Abans de res, he de reconéixer que no he llegit l'anomenat "pla d'Ibarretxe" en detall. Per això, no discutiré el contingut, sinó que em centraré en algunes coses que he sentit dir als polítics i intentaré denunciar el que crec que són intents de confondre l'opinió pública.
Algú ha dit que ahir es va produir un fet antidemocràtic. Que jo sàpia, un parlament democràticament elegit (i perfectament constitucional, tant com l'estatut de Gernika) va aprovar ahir per majoria una proposta dels seus representants per a enviar a les corts de Madrid, on un altre parlament l'haurà de discutir i, previsiblement, no serà aprovat.
[Aquesta majoria absoluta conté, a més, diputats que representen més votants que els diputats que hi han votat en contra (el parlament té 25 diputats per territori històric, independentment de la població)].
Crec que és bàsicament cert que Ibarretxe no ha buscat el consens, sinó que ha fet una proposta i l'ha sotmés a votació. Realment no entenc què vol Ibarretxe: potser pensa que el PNB millorarà el seu suport electoral si demostra que "el que volen els bascos és tombat a Madrid", pensant que això legitimarà el nacionalisme. Però crec que serà inútil, una pèrdua estèril de temps, que no resoldrà el conflicte basc; com crec que seria inútil intentar arribar a un consens amb el PSOE i el PP. Els corrents espanyolistes, el "nucli dur" d'aquestes últimes dues forces impedirien la discussió de qüestions importants (com per exemple, qui ha de decidir el futur dels bascos).
D'altres han destacat el fet que el pla és inconstitucional, usant aquesta paraula com a sinònim d'antidemocràtic, equiparant l'actual Constitució espanyola amb el concepte de democràcia. Ja hi estem acostumats, però no hem de deixar de denunciar aquesta fal·laç identificació.
De fet, em sembla detectar molta por davant de la possibilitat que el Lehendakari convoque un referèndum d'ací a sis mesos.
I el problema és, com sempre, qui té dret a decidir el futur dels bascos?
Molts nacionalistes bascos diuen que ho han de decidir "els bascos". No queda clar quins bascos decidirien això i com (el poble basc està actualment repartit en dos estats i, en un dels estats, en dues comunitats autònomes). Són bascos els residents del comptat de Treviño (Burgos)? Són bascos els de Tudela, o els de Cascante (Navarra)? I els d'Altzürükü (Zuberoa o Soule, en França). Els nacionalistes espanyols, auto-anomenats "constitucionalistes" diuen que això ho decideix "la sobirania popular" que resideix, segons la Constitució, indiscutiblement, "en les Corts" espanyoles.
La pregunta és: quant dret té una persona de Peñaranda de Bracamonte, o de Sedaví, o d'Utrera, o de Compostela a decidir què s'ha de fer? El mateix dret que una persona d'Azkoitia o de Ondarroa o de Vitòria, com diu la Constitució espanyola? Cap dret, zero, com diuen alguns nacionalistes bascos que defensen "l'àmbit de decisió basc"? El problema és precisament que abans de decidir s'ha de parlar sobre com es decidiran les coses i abans de parlar s'ha de decidir qui parla i sobre quines coses es podrà decidir. La cosa és complexa, però no se'n pot fugir: la tenim davant cada dia.
També s'ha parlat de la "tatxa" que comporta el suport de tres dels sis parlamentaris de Sozialista Abertzaleak, identificada sistemàticament per molts mitjans i polítics com a idèntica a ETA i moltes voltes sorprenentment anomenada "Batasuna" (senyors, no es va il·legalitzar Batasuna fa molt de temps —i, en la meua opinió, de manera profundament antidemocràtica—? com és que existeix encara? A mi tampoc m'agrada l'ambigüitat d'aquests parlamentaris quant a la violència i quant a la persecució política de molta gent en Euskal Herria, però aquests parlamentaris representen uns electors. Democràticament. El problema és un altre: per què hi ha gent disposada a donar suport a forces polítiques que mantenen postures ambigües quant a la violència?
Violència: sempre es diu que "mentre hi haja violència no s'ha de poder parlar de..." (qüestions d'autogovern, per exemple), perquè el que s'aconseguira s'hauria aconseguit sota la coacció d'una minoria violenta. És cert que no és possible un diàleg polític real mentre hi haja gent que ha de portar escolta perquè estan perseguits políticament i amenaçats de mort. Però mentres tant, les coses es queden com estan. Així doncs, també es podria dir que la violència d'una minoria serveix així d'excusa per al manteniment de l'statu quo "constitucional", potser contra la voluntat de molts ciutadans que voldrien canvis. La violència i la coacció s'han de detenir ja. Ho enverina tot. Però això no és prou, no resol completament els problemes.
Ahir, en el Parlament basc, diputats que representen una majoria d'una part (Biscaia, Guipúscoa i Àraba) important del poble basc, van aprovar una proposta per a canviar les relacions entre ells i el govern de Madrid. Una proposta que no anirà enlloc, però que s'ha presentat usant els procediments legalment establerts i les institucions democràtiques consensuades fa vint-i-cinc anys. Els espanyolistes detecten una amenaça al seu projecte nacional i, nerviosos, comencen les seues declaracions intencionadament confuses. Perquè saben que si el pla arriba a les corts de Madrid, i és tombat allà mentre que els ciutadans de la Comunitat Autònoma Basca el ratifiquen en una consulta, es farà palés el conflicte quant a qui pot decidir el futur, i quedarà de nou clar que el projecte espanyolista està (també) ple de contradiccions.
Em fa por aquesta manera d'entrar en el 2005. Com a valencià d'origen basc, euskaldun imperfecte i ciutadà perplex, sóc pessimista.
Abans de res, he de reconéixer que no he llegit l'anomenat "pla d'Ibarretxe" en detall. Per això, no discutiré el contingut, sinó que em centraré en algunes coses que he sentit dir als polítics i intentaré denunciar el que crec que són intents de confondre l'opinió pública.
Algú ha dit que ahir es va produir un fet antidemocràtic. Que jo sàpia, un parlament democràticament elegit (i perfectament constitucional, tant com l'estatut de Gernika) va aprovar ahir per majoria una proposta dels seus representants per a enviar a les corts de Madrid, on un altre parlament l'haurà de discutir i, previsiblement, no serà aprovat.
[Aquesta majoria absoluta conté, a més, diputats que representen més votants que els diputats que hi han votat en contra (el parlament té 25 diputats per territori històric, independentment de la població)].
Crec que és bàsicament cert que Ibarretxe no ha buscat el consens, sinó que ha fet una proposta i l'ha sotmés a votació. Realment no entenc què vol Ibarretxe: potser pensa que el PNB millorarà el seu suport electoral si demostra que "el que volen els bascos és tombat a Madrid", pensant que això legitimarà el nacionalisme. Però crec que serà inútil, una pèrdua estèril de temps, que no resoldrà el conflicte basc; com crec que seria inútil intentar arribar a un consens amb el PSOE i el PP. Els corrents espanyolistes, el "nucli dur" d'aquestes últimes dues forces impedirien la discussió de qüestions importants (com per exemple, qui ha de decidir el futur dels bascos).
D'altres han destacat el fet que el pla és inconstitucional, usant aquesta paraula com a sinònim d'antidemocràtic, equiparant l'actual Constitució espanyola amb el concepte de democràcia. Ja hi estem acostumats, però no hem de deixar de denunciar aquesta fal·laç identificació.
De fet, em sembla detectar molta por davant de la possibilitat que el Lehendakari convoque un referèndum d'ací a sis mesos.
I el problema és, com sempre, qui té dret a decidir el futur dels bascos?
Molts nacionalistes bascos diuen que ho han de decidir "els bascos". No queda clar quins bascos decidirien això i com (el poble basc està actualment repartit en dos estats i, en un dels estats, en dues comunitats autònomes). Són bascos els residents del comptat de Treviño (Burgos)? Són bascos els de Tudela, o els de Cascante (Navarra)? I els d'Altzürükü (Zuberoa o Soule, en França). Els nacionalistes espanyols, auto-anomenats "constitucionalistes" diuen que això ho decideix "la sobirania popular" que resideix, segons la Constitució, indiscutiblement, "en les Corts" espanyoles.
La pregunta és: quant dret té una persona de Peñaranda de Bracamonte, o de Sedaví, o d'Utrera, o de Compostela a decidir què s'ha de fer? El mateix dret que una persona d'Azkoitia o de Ondarroa o de Vitòria, com diu la Constitució espanyola? Cap dret, zero, com diuen alguns nacionalistes bascos que defensen "l'àmbit de decisió basc"? El problema és precisament que abans de decidir s'ha de parlar sobre com es decidiran les coses i abans de parlar s'ha de decidir qui parla i sobre quines coses es podrà decidir. La cosa és complexa, però no se'n pot fugir: la tenim davant cada dia.
També s'ha parlat de la "tatxa" que comporta el suport de tres dels sis parlamentaris de Sozialista Abertzaleak, identificada sistemàticament per molts mitjans i polítics com a idèntica a ETA i moltes voltes sorprenentment anomenada "Batasuna" (senyors, no es va il·legalitzar Batasuna fa molt de temps —i, en la meua opinió, de manera profundament antidemocràtica—? com és que existeix encara? A mi tampoc m'agrada l'ambigüitat d'aquests parlamentaris quant a la violència i quant a la persecució política de molta gent en Euskal Herria, però aquests parlamentaris representen uns electors. Democràticament. El problema és un altre: per què hi ha gent disposada a donar suport a forces polítiques que mantenen postures ambigües quant a la violència?
Violència: sempre es diu que "mentre hi haja violència no s'ha de poder parlar de..." (qüestions d'autogovern, per exemple), perquè el que s'aconseguira s'hauria aconseguit sota la coacció d'una minoria violenta. És cert que no és possible un diàleg polític real mentre hi haja gent que ha de portar escolta perquè estan perseguits políticament i amenaçats de mort. Però mentres tant, les coses es queden com estan. Així doncs, també es podria dir que la violència d'una minoria serveix així d'excusa per al manteniment de l'statu quo "constitucional", potser contra la voluntat de molts ciutadans que voldrien canvis. La violència i la coacció s'han de detenir ja. Ho enverina tot. Però això no és prou, no resol completament els problemes.
Ahir, en el Parlament basc, diputats que representen una majoria d'una part (Biscaia, Guipúscoa i Àraba) important del poble basc, van aprovar una proposta per a canviar les relacions entre ells i el govern de Madrid. Una proposta que no anirà enlloc, però que s'ha presentat usant els procediments legalment establerts i les institucions democràtiques consensuades fa vint-i-cinc anys. Els espanyolistes detecten una amenaça al seu projecte nacional i, nerviosos, comencen les seues declaracions intencionadament confuses. Perquè saben que si el pla arriba a les corts de Madrid, i és tombat allà mentre que els ciutadans de la Comunitat Autònoma Basca el ratifiquen en una consulta, es farà palés el conflicte quant a qui pot decidir el futur, i quedarà de nou clar que el projecte espanyolista està (també) ple de contradiccions.
Em fa por aquesta manera d'entrar en el 2005. Com a valencià d'origen basc, euskaldun imperfecte i ciutadà perplex, sóc pessimista.
23.12.04
Acadèmia Valenciana de la Llengua: si no ens agrada, vos la tanquem.
Sempre havia defensat que la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) era innecessària. Si no s'acceptava, quant al valencià, l'autoritat normativa de l'Institut d'Estudis Catalans, quedava l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Es va crear com una institució borda, on la contribució acadèmica es barrejava amb la política, i me la mirava, com molts, amb molta desconfiança.
Recentment, veient un gir academicista i raonablement independent de la majoria dels acadèmics, el model de llengua (i el text) dels pocs dictàmens, i havent tingut l'ocasió de col·laborar-hi (http://www.torsimany.ua.es/sao/) en eines que podien ser realment útils per al valencià, havia començat a donar-li un marge de confiança.
Ara precisament, que pareixia que hi havia la possibilitat que l'AVL aprovara per majoria una denominació doble (valencià/català o per l'estil) per a la llengua d'aquest escrit, estava fins i tot il·lusionat.
Vanes il·lusions: alguns dels polítics que la crearen ja estan amenaçant de tancar-la amb la mateixa majoria amb què la van crear. El conseller de Cultura, Educació i Ciència, Alejandro Font de Mora, irromp en el ple de l'Acadèmia del dia 22.12.2004 i llig allà les seues amenaces: "si aproveu això, ho perseguirem judicialment". A ells els importa un carall el resultat de les deliberacions (dificilíssimes, fins on jo sé) dels senyors acadèmics, els experts més experts segons ells mateixos. Tot un exemple d'educació, cultura, i respecte per la ciència.
Als dels PP se li nota la sang que els corre per les benes: la de Fraga, la d'Aznar, la dels falangistes, la dels feixistes que menyspreen la cultura i la ciència i que van reprimir la nostra llengua. Ells saben que si separen el valencià de la resta del català tindrà molta menys força. Aquest és el programa del PP, i, qui sap, potser de bons sectors del PSOE (el nacionalisme espanyol és bàsicament transversal). Han de construir una nació, "la nació espanyola", i han d'anar dividint els seus enemics. I un dels seus enemics és la llengua d'aquest escrit: fa lleig, fa que Espanya no siga uniforme i senzilla com ells la voldrien.
I no ho és. Som i serem un obstacle. Fins que Espanya no es dissolga o canvie, continuarà el conflicte, la repressió i el secessionisme. Sóc pessimista.
La notícia en Vilaweb: Indignació a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua per la intrusió del conseller de cultura en el ple d'avui Fonts de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) han assegurat a VilaWeb que la majoria de membres de la institució estan molt enfadats amb la intrusió del govern valencià, que avui els ha prohibit votar un dictamen que havia d'establir la denominació de la llengua. 'La postura del govern valencià ha estat d'evitar que l'Acadèmia es pronunciés', han dit aquestes fonts. Durant la reunió d'aquest matí el conseller d'Educació i Cultura, Alejandro Font de Mora, ha interromput el ple, de forma sorprenent, i ha amenaçat els acadèmics amb 'accions legals' si l'AVL es pronunciava. Davant d'això, la presidenta de l'Acadèmia, Ascensió Figueres, ha retirat la votació del dictamen de l'ordre del dia, que tot feia indicar que obriria la porta a la denominació 'valencià/català'. La majoria de membres han demanat a Figueres que reconsiderés la decisió. Ara la situació a l'Acadèmia és complexa però probablement es proposarà a vot el dictàmen en el proper ple, d'aquí aproximadament un mes. El document ha estat redactat per quatre ponents, que hi han estat treballant des del mes de juny. De totes maneres, fonts de l'Acadèmia han dit a VilaWeb que la institució 'sempre ha reconegut la unitat de la llengua', encara que de 'manera ambigua. Alguns partits i organitzacions ja han reaccionat a aquestes coaccions. El Bloc ha acusat el PP 'd'intentar dinamitar' l'AVL amb la 'pressió indigna' de Font de Mora i ha demanat a la institució que defensi les 'posicions universalment conegudes' sobre el valencià. Per la seva banda, Acció Cultural del País Valencià, ha criticat l'Acadèmia i n'ha qüestionat la seva 'credibilitat científica i acadèmica' perquè ha demostrat una 'dependència i submissió total' al poder polític.
En el diari Avui: http://www.avui.es/avui/diari/04/des/23/130123.htm
Recentment, veient un gir academicista i raonablement independent de la majoria dels acadèmics, el model de llengua (i el text) dels pocs dictàmens, i havent tingut l'ocasió de col·laborar-hi (http://www.torsimany.ua.es/sao/) en eines que podien ser realment útils per al valencià, havia començat a donar-li un marge de confiança.
Ara precisament, que pareixia que hi havia la possibilitat que l'AVL aprovara per majoria una denominació doble (valencià/català o per l'estil) per a la llengua d'aquest escrit, estava fins i tot il·lusionat.
Vanes il·lusions: alguns dels polítics que la crearen ja estan amenaçant de tancar-la amb la mateixa majoria amb què la van crear. El conseller de Cultura, Educació i Ciència, Alejandro Font de Mora, irromp en el ple de l'Acadèmia del dia 22.12.2004 i llig allà les seues amenaces: "si aproveu això, ho perseguirem judicialment". A ells els importa un carall el resultat de les deliberacions (dificilíssimes, fins on jo sé) dels senyors acadèmics, els experts més experts segons ells mateixos. Tot un exemple d'educació, cultura, i respecte per la ciència.
Als dels PP se li nota la sang que els corre per les benes: la de Fraga, la d'Aznar, la dels falangistes, la dels feixistes que menyspreen la cultura i la ciència i que van reprimir la nostra llengua. Ells saben que si separen el valencià de la resta del català tindrà molta menys força. Aquest és el programa del PP, i, qui sap, potser de bons sectors del PSOE (el nacionalisme espanyol és bàsicament transversal). Han de construir una nació, "la nació espanyola", i han d'anar dividint els seus enemics. I un dels seus enemics és la llengua d'aquest escrit: fa lleig, fa que Espanya no siga uniforme i senzilla com ells la voldrien.
I no ho és. Som i serem un obstacle. Fins que Espanya no es dissolga o canvie, continuarà el conflicte, la repressió i el secessionisme. Sóc pessimista.
La notícia en Vilaweb: Indignació a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua per la intrusió del conseller de cultura en el ple d'avui Fonts de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) han assegurat a VilaWeb que la majoria de membres de la institució estan molt enfadats amb la intrusió del govern valencià, que avui els ha prohibit votar un dictamen que havia d'establir la denominació de la llengua. 'La postura del govern valencià ha estat d'evitar que l'Acadèmia es pronunciés', han dit aquestes fonts. Durant la reunió d'aquest matí el conseller d'Educació i Cultura, Alejandro Font de Mora, ha interromput el ple, de forma sorprenent, i ha amenaçat els acadèmics amb 'accions legals' si l'AVL es pronunciava. Davant d'això, la presidenta de l'Acadèmia, Ascensió Figueres, ha retirat la votació del dictamen de l'ordre del dia, que tot feia indicar que obriria la porta a la denominació 'valencià/català'. La majoria de membres han demanat a Figueres que reconsiderés la decisió. Ara la situació a l'Acadèmia és complexa però probablement es proposarà a vot el dictàmen en el proper ple, d'aquí aproximadament un mes. El document ha estat redactat per quatre ponents, que hi han estat treballant des del mes de juny. De totes maneres, fonts de l'Acadèmia han dit a VilaWeb que la institució 'sempre ha reconegut la unitat de la llengua', encara que de 'manera ambigua. Alguns partits i organitzacions ja han reaccionat a aquestes coaccions. El Bloc ha acusat el PP 'd'intentar dinamitar' l'AVL amb la 'pressió indigna' de Font de Mora i ha demanat a la institució que defensi les 'posicions universalment conegudes' sobre el valencià. Per la seva banda, Acció Cultural del País Valencià, ha criticat l'Acadèmia i n'ha qüestionat la seva 'credibilitat científica i acadèmica' perquè ha demostrat una 'dependència i submissió total' al poder polític.
En el diari Avui: http://www.avui.es/avui/diari/04/des/23/130123.htm
20.12.04
Cava català i aigua del Pla Hidrològic
Aquesta sí que és bona! Alguns empresaris d'hoteleria de Benidorm (la Marina Baixa), conjuntament amb l'Ajuntament han iniciat una campanya pública de boicot al cava català (en represàlia per la "falta de solidaritat" dels catalans en el tema de l'aigua); ahir, en el congrés del PP de la província d'Alacant, es va donar suport "institucional" a aquesta iniciativa, dient que calia donar suport al cava valencià. M'al·lucinen aquests espanyols del PP valencia, que parlen de solidaritat hui i demà fan boicot a productes d'altres "regiones de España"! Potser és que he begut massa cava català... o és que aquestes bestieses també són Espanya? [Com veieu, torne al tema...]
Jo si boicotava alguna vegada el cava català seria perquè en molts casos no està etiquetat en valencià, sino en espanyol o francés...
Jo si boicotava alguna vegada el cava català seria perquè en molts casos no està etiquetat en valencià, sino en espanyol o francés...
"Valencià" i "català" sinònims.
Des de fa un temps estic fent l'experiment d'usar valencià i català com a sinònims estrictes; per exemple, de tant en tant dic coses de l'estil de "el valencià que es parla a Mallorca", "valencià oriental", etc. Així, intente ser coherent amb la idea que "valencià" és el nom que els valencians usem per a una llengua que molts altres, i tota la comunitat acadèmica internacional anomena "català". Quan estic entre informàtics faig una miqueta de conya i dic "la llengua que té el codi ISO-639 'ca'".
M'he trobat que aquesta denominació per al català ("valencià") de vegades no és ben rebuda o compresa a Catalunya, cosa que em fa pensar que el blaverisme no és només cosa de València... per això aprecie especialment el gest del Govern català d'assumir com a catalana la traducció que va fer l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (ho era, amb algunes tries lèxiques i ortogràfiques diferents, però era bàsicament català estàndard). Això va deixar el Govern valencià en fora de joc unes hores, fins que el portaveu González Lizondo, ai, vull dir, González Pons, es va refer i va parlar de "chiquillada" i "frivolidad". Llàstima que poc després la incontinència mediàtica de Carod (amenaçant públicament Zapatero de no donar suport als pressupostos si no reconeixia la unitat de la llengua, cosa que podria haver fet perfectament en privat amb efectes similars) ho va complicar tot de nou i va donar un baló d'oxígen al govern valencià... el cas és que hem acabat amb manifestos defensius (com el de la Fundació Broseta, quina ironia de nom, el d'un dels instigadors de la vella Batalla de València, santificat per l'assassinat), amb manifestacions plenes de gent desinformada i aprofitades per l'extrema dreta, amb pressions a l'Acadèmia, etc.
Estem apanyats els valencians...
M'he trobat que aquesta denominació per al català ("valencià") de vegades no és ben rebuda o compresa a Catalunya, cosa que em fa pensar que el blaverisme no és només cosa de València... per això aprecie especialment el gest del Govern català d'assumir com a catalana la traducció que va fer l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (ho era, amb algunes tries lèxiques i ortogràfiques diferents, però era bàsicament català estàndard). Això va deixar el Govern valencià en fora de joc unes hores, fins que el portaveu González Lizondo, ai, vull dir, González Pons, es va refer i va parlar de "chiquillada" i "frivolidad". Llàstima que poc després la incontinència mediàtica de Carod (amenaçant públicament Zapatero de no donar suport als pressupostos si no reconeixia la unitat de la llengua, cosa que podria haver fet perfectament en privat amb efectes similars) ho va complicar tot de nou i va donar un baló d'oxígen al govern valencià... el cas és que hem acabat amb manifestos defensius (com el de la Fundació Broseta, quina ironia de nom, el d'un dels instigadors de la vella Batalla de València, santificat per l'assassinat), amb manifestacions plenes de gent desinformada i aprofitades per l'extrema dreta, amb pressions a l'Acadèmia, etc.
Estem apanyats els valencians...
16.12.04
"Ells" no són nacionalistes...
No, "ells" no són nacionalistes...
- La Constitució Espanyola comença "La Nación Española..."
- Les carreteres estatals són "Carretera Nacional"
- La gent es torna boja en aquestes dates comprant "Lotería Nacional"
- La ràdio estatal es diu "Radio Nacional"
- La biblioteca estatal es diu "Biblioteca Nacional"
- Les estadístiques d'Espanya les fa l'"Instituto Nacional de Estadística"
- El temps d'Espanya el prediu l'"Instituto Meteorológico Nacional"
- El finançament de la investigació pública es fa a través del "Plan Nacional"
Hi ha de veritat altres Espanyes possibles?
Tinc amics i fins i tot familiars que em volen convéncer que Espanya no és només Jiménez Losantos, Jiménez de Parga, Rodríguez Ibarra, i Rouco Varela. Que hi ha projectes d'Espanya més civilitzats, més "plurals", federals, i tot això, que si el projecte de Maragall, etc.
És possible que em poguera sentir una mica més a gust amb el meu passaport espanyol del que em sent ara si Espanya fóra així, però, sempre els responc: de veritat algú es creu que aquesta Espanya mesetària que se sent cómoda eixint al carrer a defendre "la unidad del archivo" de Salamanca, o la que escolta la COPE, o la que està fent boicot als productes bascos i catalans, comprarà aquestes boniques idees d'Espanya plural que alguns il·lusos pensen que tenen futur? No em feu riure...
És possible que em poguera sentir una mica més a gust amb el meu passaport espanyol del que em sent ara si Espanya fóra així, però, sempre els responc: de veritat algú es creu que aquesta Espanya mesetària que se sent cómoda eixint al carrer a defendre "la unidad del archivo" de Salamanca, o la que escolta la COPE, o la que està fent boicot als productes bascos i catalans, comprarà aquestes boniques idees d'Espanya plural que alguns il·lusos pensen que tenen futur? No em feu riure...
Per què no em sent espanyol...
Tinc moltes raons per les quals cada dia em sent menys i menys espanyol, si és que m'hi he sentit mai... he pensat que potser seria bona idea compartir-les. Estic segur que deu haver-hi més gent que tampoc s'hi sent...
Ahir, escoltant la COPE (què diantres feia jo escoltant la ràdio nacional-catòlica aquesta?), mentres feien un especial sobre l'arxiu de Salamanca, se'm portaven els dimonis. Sembla que una de les raons per a no tornar els papers robats a les administracions legítimes pels feixistes que finalment van guanyar la guerra i que bàsicament es van usar per a fer més efectiva la repressió dels demòcrates és la "unitat d'arxiu". Fins i tot l'ajuntament de Salamanca ha tingut (si no la té encara) penjada una pancarta on diu que està "por la unidad del archivo". Pel que vaig entendre, aquesta "unitat" té, en el fons, una base "nacional": "desmembrar el archivo" es com posar en qüestió la sacrosanta unitat d'Espanya.
Doncs bé, si la unitat d'Espanya s'ha de defendre defenent l'espoli documental fet pels feixistes, jo no vull aquesta Espanya...
Ahir, escoltant la COPE (què diantres feia jo escoltant la ràdio nacional-catòlica aquesta?), mentres feien un especial sobre l'arxiu de Salamanca, se'm portaven els dimonis. Sembla que una de les raons per a no tornar els papers robats a les administracions legítimes pels feixistes que finalment van guanyar la guerra i que bàsicament es van usar per a fer més efectiva la repressió dels demòcrates és la "unitat d'arxiu". Fins i tot l'ajuntament de Salamanca ha tingut (si no la té encara) penjada una pancarta on diu que està "por la unidad del archivo". Pel que vaig entendre, aquesta "unitat" té, en el fons, una base "nacional": "desmembrar el archivo" es com posar en qüestió la sacrosanta unitat d'Espanya.
Doncs bé, si la unitat d'Espanya s'ha de defendre defenent l'espoli documental fet pels feixistes, jo no vull aquesta Espanya...
