10.11.04
Guia per a orientar-se en el laberint del conflicte basc
[Açò és la meua traducció d'un document publicat per Elkarri sobre el conflicte basc (setembre 2000). He pensat a publicar-lo en el meu blog perquè encara és molt vàlid en molts sentits i perquè pot ajudar a reflexionar sobre les coses que passen a Euskal Herria.]
Presentació
El tema que hem elegit té molt a veure amb el moment actual. Oferim "Una guia breu per a orientar-se en l'actual laberint" Per què? Perquè des de la ruptura de la treva, estem travessant un període marcat per la confusió i el desconcert. Les claus de la crispació i de la tensió en el debat polític no són fàcils d'entendre. La violència, a més de generar patiment i produir rebuig, contamina i degrada els esforços polítics que busquen solucions.
Determinats discursos polítics són netament destructius i reforcen la sensació de desorientació i d'alarma. Per si tot això no fóra suficient, els mitjans de comunicació més poderosos no són sempre un canal d'informació o de clarificació. Sovint ens remeten a esquemes puerils i maniqueus de "bons i roïns" que només contribueixen a enverinar els problemes.
En aquest context i amb aquesta publicació, elkarri no pretén oferir una formula màgica de clarificació de l'actual situació. Quin és el nostre objectiu? Compartir. Compartir la nostra brúixola, el nostre mapa i els nostres punts cardinals, els que utilitza aquest moviment social per a no perdre's "en l'actual laberint". Tot això, amb la idea que el que és útil per a nosaltres, també ho puga ser para uns altres.
Dues eines per a orientar-se en l'actual situació
La brúixola: la nostra capacitat d'anàlisi crítica
La complexitat del moment que vivim ens obliga a no conformar-nos ni amb el primer que se'ns diga, ni amb el més repetit. Escoltar, llegir, diversificar les fonts d'informació, analitzar, estudiar, traure conclusions, compartir-les i contrastar-les amb altres persones són pràctiques recomanables. Aquesta és la nostra brúixola: confiar en la nostra capacitat d'anàlisi crítica i conrear-la. A més de ser un primer criteri general d'orientació, aquesta és també una forma de rebel·lia personal i col·lectiva enfront de la manipulació i la tergiversació que estem patint a gran escala.
El mapa: el que pot canviar les coses
Després de tants anys, no podem perdre més temps amb falses expectatives. Sabem ja per experiència que només les mesures policials no resolen el problema. No volem repetir estratègies fallides com el immobilisme o l'aïllament. No volem tornar al passat estèril de la violència: és incompatible ètica i políticament amb la nostra societat. Per tot això, el nostre és el mapa del que pot canviar les coses democràticament i pacíficament. Ens interessa centrar-nos en el que realment pot canviar les coses, defensar-ho i donar-hi suport.
Quatre punts cardinals per a orientar-se
Allò que no canvia les coses
Allò degradant: la violència
Violar el dret a la vida és la més greu vulneració del dret humà. La violència només genera sofriment, empobreix la realitat i els somnis d'aquesta societat. La violència no transforma positivament la realitat, la deteriora. Fa més irresolubles els conflictes polítics. Les vulneracions dels drets humans bàsics de qualsevol persona -ja siga un regidor i els seus familiars que sofreixen la "kale borroka", ja siga un pres i els seus familiars que pateixen la dispersió- són una injustícia que deshumanitza. Res d'això canvia les coses: les degrada.
Allò improductiu: la incomunicació, l'aïllament
Negar el diàleg, propugnar la incomunicació i proposar l'aïllament per una banda de la nostra societat, equival a renunciar a la possibilitat d'enteniment i, per tant, de solucions. És pa per a avui -de cara a la galeria-, i fam per a demà -incubar un problema de futur de conseqüències impredictibles. Qui com el Govern espanyol veta i impedeix el diàleg agreuja els problemes i dóna un enorme baló d'oxigen a la violència. Sense diàleg és molt improbable que les coses puguen canviar.
Allò irreal: no tenir en compte la societat
Pensar que és possible fer alguna cosa o avançar en alguna direcció sense tenir en compte o sense respectar el que majoritàriament pensa la nostra societat és simplement pecar de ceguesa o pensar que els ciutadans d'aquest país som menors d'edat. Res és ni serà possible en contra dels desitjos de la nostra ciutadania. No s'ha de tenir por al seu pronunciament. Tractar d'evitar-lo, a més de no ser democràtic, no canviarà les coses.
Allò subjectiu: la desesperança
Ens sentim atrapats entre l'impacte escruixidor d'allò inacceptable -la violència- i l'impacte amplificat d'allò maniqueu -l'immobilisme. Aquest efecte estenalla ens fa pensar que la nostra forma de veure les coses és minoritària o solitària. Ens duu a pensar que aquest país no té futur ni solució. Això és la desesperança, el factor subjectiu, el qual ens fa rendir-nos al fatalisme. No obstant, allò estrident, allò que es presenta en negatiu, el "No" com constant, allò que no té presència ni vocació constructiva, a més de ser minoritari, no canvia les coses.
El que sí pot canviar les coses
Allò urgent: la no-violència i els drets humans
Allò apressant és la no-violència perquè obre camins de solució i forma part de l'ésser, del sentir i del compromís civil de la nostra societat actual. Totes les violències han de desaparèixer i ETA ha de respectar la voluntat de no-violència del nostre poble. A la societat civil, ens correspon donar suport a l'exigència de no-violència i de respecte dels drets humans. Avui a Euskal Herria una cultura de pau significa defensar el dret a la vida, perquè ni si s'ha de matar ni es pot matar, i defensar tots els drets humans i els drets de tots. Aquesta cultura de pau sí té capacitat de canviar les coses a millor.
Allò important: el diàleg
Allò resolutiu és el diàleg sense límits ni exclusions. Tenim al nostre favor l'experiència internacional. Els conflictes que es resolen de debò ho fan a través del diàleg. Els intents de diàleg, per més propaganda en contra que tinguen, i encara que a la primera temptativa no donen resultat definitiu, mereixen suport. El diàleg és un esforç progressiu -entre dos, entre tres, multilateral i finalment entre tots- que requereix temps i constància per a aconseguir resultats. Així sí es poden canviar les coses, com a Irlanda i en tants altres conflictes.
Allò objectiu: escoltar a la societat
Allò determinant és el que vol i desitja de forma clara i expressa la nostra societat: el respecte a la seua voluntat. Avui, la immensa majoria de la nostra societat vol no-violència, vol diàleg sense restriccions i vol respecte als principis democràtics per a decidir el seu futur. Escoltar, atendre i respectar l'opinió de la nostra societat, en relació al seu passat, al seu present i al seu futur, a més de constituir un principi democràtic, és un factor clau per a canviar les coses.
Allò esperançador: confiar en el que és constructiu
El que és imprescindible és tenir esperança. Per a tenir esperança cal confiar en el millor del ser humà. En un conflicte greu com el que patim això es manifesta mitjançant allò constructiu, allò positiu, allò cooperatiu, allò que uneix en comptes d'allò que divideix, allò que integra en comptes d'allò que exclou, allò que apropa en comptes d'allò que allunya, allò que humanitza en comptes d'allò que deshumanitza. Encara que faça menys soroll és en això en el que coincideix la immensa majoria de la nostra societat. La pau i la normalització necessiten que confiem en allò constructiu per a tenir esperança i que hi donem suport per a canviar les coses.
Camins que no condueixen enlloc
En el laberint de la política basca ens trobem sovint amb pistes falses. Són missatges perfectament senyalitzats, conten amb potents altaveus i estan il·luminats amb grans focus. Tenen un inconvenient: ens orienten en direccions que no condueixen a res positiu. Els següents són alguns exemples que constitueixen una petita mostra del que podríem definir com l'abús del "pensament simple". Hem seleccionat només els més repetits i amplificats pel discurs polític dominant i pels grans mitjans de comunicació, però hi ha molts més exemples. La seua pitjor qualitat és que no ajuden a canviar les coses a millor. Aquests missatges només aconsegueixen que els problemes es facen més intractables.
El reduccionisme
Significa oferir una visió interesadament simplificada i parcial d'una realitat per a evitar plantar cara als problemes que comporta. Equival a negar una part de la realitat. L'exemple més clar en el nostre cas és el missatge que nega l'existència de problemes polítics en la nostra societat, contradient fins i tot el contingut dels textos del Pacte de Ajuria Enea.
"al País Basc només hi ha un problema de terrorisme, no hi ha problemes de convivència o naturalesa política sense resoldre"
La demagògia
Utilitzar recursos argumentals en els quals té més importància l'impacte que produeixen que la seua veracitat. En el nostre país sovint es busca el profit polític propi mitjançant acusacions efectistes que provoquen l'aplaudiment fàcil i irreflexiu o l'agitació de l'opinió pública contra els altres.
"donar suport al diàleg és ser còmplice de la violència i donar cobertura als violents"
El maniqueisme
Consisteix a limitar el problema a un dilema en què només caben el blanc o el negre. Aquest tipus d'argumentació s'utilitza per igual entre qui se situen en les posicions més extremes d'un o d'altre costat. És recurs habitual dels qui se senten amos de la veritat absoluta o portaveus de l'indiscutible.
"no hi ha matissos ni posicions o territoris intermedis, cal elegir" (qui no està amb mi està contra mi, estem davant un problema de bons -nosaltres- i roïns -els altres)
El sofisma
Usar i encadenar arguments de raó aparent per a defensar alguna cosa que és una falsedat. El més greu exemple és el encotillament que des d'altes instàncies de l'Estat es fa d'allò democràtic en allò constitucional. Del sofisma que posem com a mostra es podria deduir, per exemple, que és més demòcrata un monàrquic que un republicà.
"defensar el que està fora de la Constitució no és democràtic; els qui donen suport la Constitució són demòcrates, els qui volen canviar-la no ho són"
L'argument pueril
És el recurs dialèctic de qui ens pren per ximples o menors d'edat. No necessita més comentaris.
"el problema són els nacionalistes, amb un Lehendakari no nacionalista hi haurà menys morts, tot s'arreglarà amb un canvi de Lehendakari"
Els perills de Lliurex
En aquesta pàgina vull compartir les meues reflexions sobre aquesta iniciativa (que encara és només un projecte amb un gran ressò mediàtic) i advertir d'alguns perills que hi observe. Estaré encantat de rebre els vostres suggeriments.
Heus ací la meua llista de preocupacions (les virtuts ja les podeu llegir vosaltres en les pàgines web i les notes de premsa que anuncien el producte no nat):
- Es tracta d'un projecte caríssim (una espècie de Terra Mítica del programari), si s'observa l'envergadura de la campanya o l'organització d'actes com el I Congrés de Programari Lliure on es va presentar aquesta distribució. Em pregunte si no seria molt més barat i eficient agafar alguna de les distribucions Linux ja existents en altres varietats del valencià com ara Càtix i adaptar-les a l'estàndard lingüístic que la Generalitat vol promoure (quan per fi es decidisquen; en qualsevol cas, no serien massa canvis).
- La distribució, segons s'anuncia, serà bilingüe. Per tant, no promourà l'ús efectiu del valencià. Açò és encara més preocupant quan es veu la preferència que es dóna al castellà en el web de Lliurex o la llengua de la major part de comunicacions presentades en l'esmentat congrés. Personalment crec que la única manera de complir la Llei d'Ús i promoure efectivament l'ús del valencià en el sistema educatiu valencià seria una distribució monolingüe en valencià.
- Tinc notícies orals (però no documentades encara; quan tinga documentació la penjaré ací) que algunes de les persones que promouen Lliurex estan també promovent que el valencià del País Valencià tinga un codi ISO 639 diferenciat de la resta del valencià (que té un codi únic
ca, que fa referència al nom que acadèmicament rep la llengua parlada a les Illes Balears, el Principat, la Catalunya Nord, Andorra, la Franja de Ponent i l'Alguer).
Podeu llegir més opinions sobre Lliurex en http://www.softcatala.org/noticies/10052004102.htm.
