8.1.05
Excel·lent article de Salvador Cardús
No sé durant quant temps estarà disponible l'article "El pla Ibarretxe: fets contra falsedats", publicat el 7 de gener de 2005 pel sociòleg Salvador Cardús al diari Avui, però us l'enllace ací per si voleu llegir-lo.
4.1.05
Més sobre el "pla Ibarretxe"
Mariano Rajoy (PP) va fer despús ahir dia 2 unes declaracions sobre el pla Ibarretxe que són el paradigma de la intoxicació política. Ara resulta que una proposta aprovada seguint el procediment establert per un estatut d'autonomia que és una llei de les Corts espanyoles i votada per un parlament democràticament elegit, és "el major desafiament que ha patit la democràcia espanyola des de 1978". Damunt, demana al govern d'Espanya que responga "amb serenitat però amb absoluta fermesa" per a assegurar "la convivència pacífica" dels bascos.
En el fons això és com allò de l'Acadèmia Valenciana de fa unes setmanes: creem una institució i la dotem d'autonomia de decisió (parlament basc, Acadèmia Valenciana de la Llengua) i quan el resultat no ens agrada, doncs desautoritzem la decisió. En el fons són uns antidemòcrates reprimits que primer volen guardar les formes democràtiques i es mostren molt civilitzats però quan s'adónen dels "perills" de la democràcia (per imperfecta que siga) es fan arrere. Llops amb pell de corder. Hereus dels que van manar quaranta anys. Espanya per davant de tot.
Però clar, José Luis Rodríguez, el president del govern d'Espanya, no es quedà curt: parlarà de tot però només dins la constitució. El de sempre: diàleg amb condicions. Fins i tot ahir el mateix Herrero de Miñón, dissident del PP, deia en la SER que estava claríssim que el que una majoria dels bascos semblaven estar demanant era una reforma de la constitució i que tombar el pla Ibarretxe no resolia el problema sinó que només l'ajornava...
Aquests polítics no construiran mai una Espanya on jo em senta còmode. Per això no m'agrada ser espanyol.
En el fons això és com allò de l'Acadèmia Valenciana de fa unes setmanes: creem una institució i la dotem d'autonomia de decisió (parlament basc, Acadèmia Valenciana de la Llengua) i quan el resultat no ens agrada, doncs desautoritzem la decisió. En el fons són uns antidemòcrates reprimits que primer volen guardar les formes democràtiques i es mostren molt civilitzats però quan s'adónen dels "perills" de la democràcia (per imperfecta que siga) es fan arrere. Llops amb pell de corder. Hereus dels que van manar quaranta anys. Espanya per davant de tot.
Però clar, José Luis Rodríguez, el president del govern d'Espanya, no es quedà curt: parlarà de tot però només dins la constitució. El de sempre: diàleg amb condicions. Fins i tot ahir el mateix Herrero de Miñón, dissident del PP, deia en la SER que estava claríssim que el que una majoria dels bascos semblaven estar demanant era una reforma de la constitució i que tombar el pla Ibarretxe no resolia el problema sinó que només l'ajornava...
Aquests polítics no construiran mai una Espanya on jo em senta còmode. Per això no m'agrada ser espanyol.
