31.12.04
Reflexions de cap d'any: l'aprovació del "Pla d'Ibarretxe"
L'aprovació ahir (30.12.2004) per part del parlament de la comunitat autònoma basca de la proposta d'Ibarretxe per a la "reforma de l'estatut" ha causat una allau de reaccions. Dedicaré uns minuts a compartir en aquest quadern de bitàcola les meues reflexions, encara una mica confuses...
Abans de res, he de reconéixer que no he llegit l'anomenat "pla d'Ibarretxe" en detall. Per això, no discutiré el contingut, sinó que em centraré en algunes coses que he sentit dir als polítics i intentaré denunciar el que crec que són intents de confondre l'opinió pública.
Algú ha dit que ahir es va produir un fet antidemocràtic. Que jo sàpia, un parlament democràticament elegit (i perfectament constitucional, tant com l'estatut de Gernika) va aprovar ahir per majoria una proposta dels seus representants per a enviar a les corts de Madrid, on un altre parlament l'haurà de discutir i, previsiblement, no serà aprovat.
[Aquesta majoria absoluta conté, a més, diputats que representen més votants que els diputats que hi han votat en contra (el parlament té 25 diputats per territori històric, independentment de la població)].
Crec que és bàsicament cert que Ibarretxe no ha buscat el consens, sinó que ha fet una proposta i l'ha sotmés a votació. Realment no entenc què vol Ibarretxe: potser pensa que el PNB millorarà el seu suport electoral si demostra que "el que volen els bascos és tombat a Madrid", pensant que això legitimarà el nacionalisme. Però crec que serà inútil, una pèrdua estèril de temps, que no resoldrà el conflicte basc; com crec que seria inútil intentar arribar a un consens amb el PSOE i el PP. Els corrents espanyolistes, el "nucli dur" d'aquestes últimes dues forces impedirien la discussió de qüestions importants (com per exemple, qui ha de decidir el futur dels bascos).
D'altres han destacat el fet que el pla és inconstitucional, usant aquesta paraula com a sinònim d'antidemocràtic, equiparant l'actual Constitució espanyola amb el concepte de democràcia. Ja hi estem acostumats, però no hem de deixar de denunciar aquesta fal·laç identificació.
De fet, em sembla detectar molta por davant de la possibilitat que el Lehendakari convoque un referèndum d'ací a sis mesos.
I el problema és, com sempre, qui té dret a decidir el futur dels bascos?
Molts nacionalistes bascos diuen que ho han de decidir "els bascos". No queda clar quins bascos decidirien això i com (el poble basc està actualment repartit en dos estats i, en un dels estats, en dues comunitats autònomes). Són bascos els residents del comptat de Treviño (Burgos)? Són bascos els de Tudela, o els de Cascante (Navarra)? I els d'Altzürükü (Zuberoa o Soule, en França). Els nacionalistes espanyols, auto-anomenats "constitucionalistes" diuen que això ho decideix "la sobirania popular" que resideix, segons la Constitució, indiscutiblement, "en les Corts" espanyoles.
La pregunta és: quant dret té una persona de Peñaranda de Bracamonte, o de Sedaví, o d'Utrera, o de Compostela a decidir què s'ha de fer? El mateix dret que una persona d'Azkoitia o de Ondarroa o de Vitòria, com diu la Constitució espanyola? Cap dret, zero, com diuen alguns nacionalistes bascos que defensen "l'àmbit de decisió basc"? El problema és precisament que abans de decidir s'ha de parlar sobre com es decidiran les coses i abans de parlar s'ha de decidir qui parla i sobre quines coses es podrà decidir. La cosa és complexa, però no se'n pot fugir: la tenim davant cada dia.
També s'ha parlat de la "tatxa" que comporta el suport de tres dels sis parlamentaris de Sozialista Abertzaleak, identificada sistemàticament per molts mitjans i polítics com a idèntica a ETA i moltes voltes sorprenentment anomenada "Batasuna" (senyors, no es va il·legalitzar Batasuna fa molt de temps —i, en la meua opinió, de manera profundament antidemocràtica—? com és que existeix encara? A mi tampoc m'agrada l'ambigüitat d'aquests parlamentaris quant a la violència i quant a la persecució política de molta gent en Euskal Herria, però aquests parlamentaris representen uns electors. Democràticament. El problema és un altre: per què hi ha gent disposada a donar suport a forces polítiques que mantenen postures ambigües quant a la violència?
Violència: sempre es diu que "mentre hi haja violència no s'ha de poder parlar de..." (qüestions d'autogovern, per exemple), perquè el que s'aconseguira s'hauria aconseguit sota la coacció d'una minoria violenta. És cert que no és possible un diàleg polític real mentre hi haja gent que ha de portar escolta perquè estan perseguits políticament i amenaçats de mort. Però mentres tant, les coses es queden com estan. Així doncs, també es podria dir que la violència d'una minoria serveix així d'excusa per al manteniment de l'statu quo "constitucional", potser contra la voluntat de molts ciutadans que voldrien canvis. La violència i la coacció s'han de detenir ja. Ho enverina tot. Però això no és prou, no resol completament els problemes.
Ahir, en el Parlament basc, diputats que representen una majoria d'una part (Biscaia, Guipúscoa i Àraba) important del poble basc, van aprovar una proposta per a canviar les relacions entre ells i el govern de Madrid. Una proposta que no anirà enlloc, però que s'ha presentat usant els procediments legalment establerts i les institucions democràtiques consensuades fa vint-i-cinc anys. Els espanyolistes detecten una amenaça al seu projecte nacional i, nerviosos, comencen les seues declaracions intencionadament confuses. Perquè saben que si el pla arriba a les corts de Madrid, i és tombat allà mentre que els ciutadans de la Comunitat Autònoma Basca el ratifiquen en una consulta, es farà palés el conflicte quant a qui pot decidir el futur, i quedarà de nou clar que el projecte espanyolista està (també) ple de contradiccions.
Em fa por aquesta manera d'entrar en el 2005. Com a valencià d'origen basc, euskaldun imperfecte i ciutadà perplex, sóc pessimista.
Abans de res, he de reconéixer que no he llegit l'anomenat "pla d'Ibarretxe" en detall. Per això, no discutiré el contingut, sinó que em centraré en algunes coses que he sentit dir als polítics i intentaré denunciar el que crec que són intents de confondre l'opinió pública.
Algú ha dit que ahir es va produir un fet antidemocràtic. Que jo sàpia, un parlament democràticament elegit (i perfectament constitucional, tant com l'estatut de Gernika) va aprovar ahir per majoria una proposta dels seus representants per a enviar a les corts de Madrid, on un altre parlament l'haurà de discutir i, previsiblement, no serà aprovat.
[Aquesta majoria absoluta conté, a més, diputats que representen més votants que els diputats que hi han votat en contra (el parlament té 25 diputats per territori històric, independentment de la població)].
Crec que és bàsicament cert que Ibarretxe no ha buscat el consens, sinó que ha fet una proposta i l'ha sotmés a votació. Realment no entenc què vol Ibarretxe: potser pensa que el PNB millorarà el seu suport electoral si demostra que "el que volen els bascos és tombat a Madrid", pensant que això legitimarà el nacionalisme. Però crec que serà inútil, una pèrdua estèril de temps, que no resoldrà el conflicte basc; com crec que seria inútil intentar arribar a un consens amb el PSOE i el PP. Els corrents espanyolistes, el "nucli dur" d'aquestes últimes dues forces impedirien la discussió de qüestions importants (com per exemple, qui ha de decidir el futur dels bascos).
D'altres han destacat el fet que el pla és inconstitucional, usant aquesta paraula com a sinònim d'antidemocràtic, equiparant l'actual Constitució espanyola amb el concepte de democràcia. Ja hi estem acostumats, però no hem de deixar de denunciar aquesta fal·laç identificació.
De fet, em sembla detectar molta por davant de la possibilitat que el Lehendakari convoque un referèndum d'ací a sis mesos.
I el problema és, com sempre, qui té dret a decidir el futur dels bascos?
Molts nacionalistes bascos diuen que ho han de decidir "els bascos". No queda clar quins bascos decidirien això i com (el poble basc està actualment repartit en dos estats i, en un dels estats, en dues comunitats autònomes). Són bascos els residents del comptat de Treviño (Burgos)? Són bascos els de Tudela, o els de Cascante (Navarra)? I els d'Altzürükü (Zuberoa o Soule, en França). Els nacionalistes espanyols, auto-anomenats "constitucionalistes" diuen que això ho decideix "la sobirania popular" que resideix, segons la Constitució, indiscutiblement, "en les Corts" espanyoles.
La pregunta és: quant dret té una persona de Peñaranda de Bracamonte, o de Sedaví, o d'Utrera, o de Compostela a decidir què s'ha de fer? El mateix dret que una persona d'Azkoitia o de Ondarroa o de Vitòria, com diu la Constitució espanyola? Cap dret, zero, com diuen alguns nacionalistes bascos que defensen "l'àmbit de decisió basc"? El problema és precisament que abans de decidir s'ha de parlar sobre com es decidiran les coses i abans de parlar s'ha de decidir qui parla i sobre quines coses es podrà decidir. La cosa és complexa, però no se'n pot fugir: la tenim davant cada dia.
També s'ha parlat de la "tatxa" que comporta el suport de tres dels sis parlamentaris de Sozialista Abertzaleak, identificada sistemàticament per molts mitjans i polítics com a idèntica a ETA i moltes voltes sorprenentment anomenada "Batasuna" (senyors, no es va il·legalitzar Batasuna fa molt de temps —i, en la meua opinió, de manera profundament antidemocràtica—? com és que existeix encara? A mi tampoc m'agrada l'ambigüitat d'aquests parlamentaris quant a la violència i quant a la persecució política de molta gent en Euskal Herria, però aquests parlamentaris representen uns electors. Democràticament. El problema és un altre: per què hi ha gent disposada a donar suport a forces polítiques que mantenen postures ambigües quant a la violència?
Violència: sempre es diu que "mentre hi haja violència no s'ha de poder parlar de..." (qüestions d'autogovern, per exemple), perquè el que s'aconseguira s'hauria aconseguit sota la coacció d'una minoria violenta. És cert que no és possible un diàleg polític real mentre hi haja gent que ha de portar escolta perquè estan perseguits políticament i amenaçats de mort. Però mentres tant, les coses es queden com estan. Així doncs, també es podria dir que la violència d'una minoria serveix així d'excusa per al manteniment de l'statu quo "constitucional", potser contra la voluntat de molts ciutadans que voldrien canvis. La violència i la coacció s'han de detenir ja. Ho enverina tot. Però això no és prou, no resol completament els problemes.
Ahir, en el Parlament basc, diputats que representen una majoria d'una part (Biscaia, Guipúscoa i Àraba) important del poble basc, van aprovar una proposta per a canviar les relacions entre ells i el govern de Madrid. Una proposta que no anirà enlloc, però que s'ha presentat usant els procediments legalment establerts i les institucions democràtiques consensuades fa vint-i-cinc anys. Els espanyolistes detecten una amenaça al seu projecte nacional i, nerviosos, comencen les seues declaracions intencionadament confuses. Perquè saben que si el pla arriba a les corts de Madrid, i és tombat allà mentre que els ciutadans de la Comunitat Autònoma Basca el ratifiquen en una consulta, es farà palés el conflicte quant a qui pot decidir el futur, i quedarà de nou clar que el projecte espanyolista està (també) ple de contradiccions.
Em fa por aquesta manera d'entrar en el 2005. Com a valencià d'origen basc, euskaldun imperfecte i ciutadà perplex, sóc pessimista.
// publicat per Mikel L. Forcada @ 15:51 
