4.5.18
Els partits, la república, i la gent
Un aspecte interessant de la política catalana és la forta activació política de grans sectors de la societat en favor de la independència, i, com a resultat, encara que no ho parega, una fluïdesa molt gran en el posicionament dels partits polítics.Partits que fa molt poc participaven naturalment del joc autonòmic van fer passos cap a la independència, en part com a resposta a la forta mobilització popular. En el camí, van anar canviant dirigents, estratègies, missatges, i la seua acció. Al capdavall, els partits són instruments imperfectes d'acció política efectiva, però no cal oblidar que l'actor polític que intenten representar és la gent. La comunicació, la interpel·lació mútua i sincera entre gent i partits és fonamental en un escenari republicà. Eixa interacció crítica entre la societat i les formacions independentistes amb vot majoritari ha de millorar. Idealment no hauria de perdre de vista que la independència s'ha d'assolir per millorar la vida de la gent, i definir els mitjans adients. La política de partits, sobretot dels implantats institucionalment, té clarament defectes i dependències espúries que s'han de reduir perquè siguen un instrument útil. Però la seua implantació institucional és també una oportunitat d'acció efectiva. Vos propose una imatge: la mateixa fricció amb la carretera que dificulta el moviment d'una bicicleta és la que permet que avance ferma i no patine en revoltes i costeres. Però el poble pot caminar també. I caminant també avança. El poble pot fer-se ciclista i pujar-se a la bicicleta imperfecta dels partits per avançar. Ciclistes i vianants han de parlar com a companys de viatge. No podem parar.
17.2.18
Avortem el progrés del projecte lingüístic del nacionalisme espanyol
La política lingüística de Ciudadanos és l'explicitació de la política lingüística de molts altres partits espanyols: preservar a Espanya els privilegis de què gaudeixen les persones que tenen l'espanyol com a llengua L₁, establint de fet dos nivells de ciutadania. Es tracta d'un projecte nacional, el projecte nacional espanyol, que prescriu la substitució lingüística com a requisit de pertanyença. El projecte nacional espanyol, majoritàriament, és monolingüe i homogeneïtzador: es basa en la destrucció de la diversitat linguística. I dic conscientment projecte, perquè afortunadament no s'ha realitzat completament, i ara, més que mai, se sent en perill perquè és en perill. La millor solució per a preservar els drets ciutadans de molta gent és avortar el progres d'eixe projecte com abans millor.
23.8.09
Irlanda, Europa?
Reprenc el blog després de tres anys d'inactivitat. He vingut a viure a Dublín, per una temporada.
Escric perquè fent les múltiples gestions que he hagut de fer per a establir-me m'he adonat de com és de dèbil aquesta unió que anomenen «Unió Europea».
Per exemple, m'hi he emportat el cotxe. Doncs bé, com que la meua asseguradora només em permet assegurar-lo si té matrícula espanyola i només em permet usar-lo fora d'Espanya durant 3 mesos, doncs he hagut de matricular-lo ací i assegurar-lo ací. I no us imagineu com m'ha costat assegurar un cotxe amb el volant a l'esquerra en aquest país. Si això d'Europa fóra veritat, no haurien estat necessàries aquestes gestions: un cotxe europeu d'un resident europeu, assegurat per circular a tot Europa per una asseguradora europea...
Ah! I encara no sé si la ITV espanyola (que segueix una normativa europea) em valdrà ací.
I què em dieu dels telèfons mòbils? Si això d'Europa fóra veritat, hi hauria companyies de mòbil «paneuropees» i no hi hauria càrrecs per rebre telefonades. He hagut de contractar un mòbil irlandés i avisar moltíssima gent del meu nou número de mòbil. Amb els fixos, la cosa no millora: telefonar als meus pares a casa em costa 38 cèntims el minut. Però no anavem a ser com un únic «país»? Sembla que no per a tot...
I els bancs? Per obrir un compte en un banc has de demostrar que resideixes... a Irlanda. Demostrar-ho no és trivial, i a mi em va costar bastant, perquè hi acabava d'arribar, és clar (volien rebuts de llum o telèfon que són difícils de pagar sense un compte en el banc). Ni carta de la Universitat on he vingut a fer l'estada, ni rebut del lloguer... al final, vaig portar com a prova el meu número PPS irlandés, una espècie de número de la seguretat social, on també requerien que provara la meua residència però van acceptar proves que el banc no acceptava.
No m'estranya gens que els irlandesos estiguen pensant-se si tornen a votar que no al tractat de Lisboa...
Escric perquè fent les múltiples gestions que he hagut de fer per a establir-me m'he adonat de com és de dèbil aquesta unió que anomenen «Unió Europea».
Per exemple, m'hi he emportat el cotxe. Doncs bé, com que la meua asseguradora només em permet assegurar-lo si té matrícula espanyola i només em permet usar-lo fora d'Espanya durant 3 mesos, doncs he hagut de matricular-lo ací i assegurar-lo ací. I no us imagineu com m'ha costat assegurar un cotxe amb el volant a l'esquerra en aquest país. Si això d'Europa fóra veritat, no haurien estat necessàries aquestes gestions: un cotxe europeu d'un resident europeu, assegurat per circular a tot Europa per una asseguradora europea...
Ah! I encara no sé si la ITV espanyola (que segueix una normativa europea) em valdrà ací.
I què em dieu dels telèfons mòbils? Si això d'Europa fóra veritat, hi hauria companyies de mòbil «paneuropees» i no hi hauria càrrecs per rebre telefonades. He hagut de contractar un mòbil irlandés i avisar moltíssima gent del meu nou número de mòbil. Amb els fixos, la cosa no millora: telefonar als meus pares a casa em costa 38 cèntims el minut. Però no anavem a ser com un únic «país»? Sembla que no per a tot...
I els bancs? Per obrir un compte en un banc has de demostrar que resideixes... a Irlanda. Demostrar-ho no és trivial, i a mi em va costar bastant, perquè hi acabava d'arribar, és clar (volien rebuts de llum o telèfon que són difícils de pagar sense un compte en el banc). Ni carta de la Universitat on he vingut a fer l'estada, ni rebut del lloguer... al final, vaig portar com a prova el meu número PPS irlandés, una espècie de número de la seguretat social, on també requerien que provara la meua residència però van acceptar proves que el banc no acceptava.
No m'estranya gens que els irlandesos estiguen pensant-se si tornen a votar que no al tractat de Lisboa...
7.6.05
L'última de la SGAE
L'última idea genial de la SGAE en la seua pressumpta lluita contra la pirateria és que l'anonimat en Internet és inadmissible. És a dir, que segons ells, caldria identificar-se (davant de qui?) per a poder entrar-hi. Alerta! Si considerem l'èxit que van tenir amb això del cànon dels CDs, hi ha una probabilitat no nul·la que els xics d'en Teddy Bautista aconseguisquen que ens retallen més encara les llibertats. I jo que no enviava el cupó de sis euros dels mòbils de prepagament perquè no volia que sapieren de qui era el mòbil...!
Estos de la SGAE, quan s'adonaran que el seu model de negoci és, senzillament, suïcida? No es poden posar portes al camp...
Llegiu l'opinió "oficial" de Pedro Farré, director de relacions corporatives de la SGAE: http://www.sgae.es/contenido/cont.inm?instanceId=1051&tipoId=38&selectedMenu=29
Estos de la SGAE, quan s'adonaran que el seu model de negoci és, senzillament, suïcida? No es poden posar portes al camp...
Llegiu l'opinió "oficial" de Pedro Farré, director de relacions corporatives de la SGAE: http://www.sgae.es/contenido/cont.inm?instanceId=1051&tipoId=38&selectedMenu=29
Amor cristià
La COPE és la ràdio de la Conferència dels bisbes espanyols. No entenc com pot ser que la ràdio portaveu oficial d'uns que es diuen catòlics i, per tant, cristians, és a dir, seguidors de Jesucrist, qui sembla que va predicar bàsicament l'amor als altres, es dedique a difondre tant d'odi...
Tinc un amic que diu que això és perquè l'església catòlica se sent perseguida. Perseguida perquè un estat aconfesional està fent tímides (timidíssimes) passes perquè el catolicisme no siga una religió tan privilegiada, i perquè el govern fa algunes lleis que van en contra de les seues creences.
No sé què passaria si de veritat els perseguiren....
Tinc un amic que diu que això és perquè l'església catòlica se sent perseguida. Perseguida perquè un estat aconfesional està fent tímides (timidíssimes) passes perquè el catolicisme no siga una religió tan privilegiada, i perquè el govern fa algunes lleis que van en contra de les seues creences.
No sé què passaria si de veritat els perseguiren....
6.2.05
No a la "constitució Europea"
Després d'un llarg silenci en què no he pogut comentar tantes i tantes coses que han passat, vinc de nou a explicar-vos quines són les meues raons per a votar NO en el referèndum del dia 20, en el que ratificarem el Tractat pel qual s'estableix una constitució per a Europa. Encara que segur que ja us les espereu...
No sé si me'n deixe cap, però heus ací les meues raons principals:
- El tractat discrimina completament llengües de gran pes en Europa (per exemple, el valencià, amb cinc milions d'usuaris habituals pel cap baix en tres estats) només perquè no són les llengües de cap estat. Si teniu algun dubte, mireu la llista de l'article IV-448, la de les llengües que valen per a comunicar-se amb la UE (I-10, II-101, III-128). Hi ha referències fosques a "Les llengües dels estats membres" (III-282). L'article II-81 prohibeix la discriminació per raó de llengua (no és això contradictori)?
- Si el tractat establirà una constitució per a Europa, el procés constituent ha estat clarament inexistent. S'ha gestionat com un tractat (entre Estats), sense un procés constituent veritablement democràtic (per exemple, a través dels representants democràticament elegits en el Parlament Europeu), i ara se'ns vol vendre com una autèntica Constitució.
- Congela la situació actual de la Unió, i, per tant, pràcticament deté el procés de construcció europea. Per exemple, amb un Parlament Europeu (l'únic òrgan europeu elegit directament i democràticament pels ciutadans, tot i que siga per estats) que no té tot el poder legislatiu (el comparteix amb el Consell) i és bàsicament un òrgan consultiu i de control polític (dèbil). O amb un Banc Central Europeu "independent" (les polítiques monetàries del qual no podran ser controlades pels ciutadans). O amb tres poders executius juxtaposats i formats en gran part a partir dels governs estatals corresponents.
- Em deixe totes les raons socials per a un altre dia: el tractat reforça el model d'economia de mercat, no protegeix pràcticament els drets dels treballadors i aplana el camí per a una privatització massiva de serveis públics. Em sorprén que els sindicats de classe estatals (CCOO, UGT) hi dónen suport. En CC.OO. (el meu sindicat, no sé per quant temps...!) no sé bén bé qui ni com ho ha decidit: jo no he estat conscient que el procés haja estat massa transparent perquè pràcticament no me n'he adonat.
8.1.05
Excel·lent article de Salvador Cardús
No sé durant quant temps estarà disponible l'article "El pla Ibarretxe: fets contra falsedats", publicat el 7 de gener de 2005 pel sociòleg Salvador Cardús al diari Avui, però us l'enllace ací per si voleu llegir-lo.
4.1.05
Més sobre el "pla Ibarretxe"
Mariano Rajoy (PP) va fer despús ahir dia 2 unes declaracions sobre el pla Ibarretxe que són el paradigma de la intoxicació política. Ara resulta que una proposta aprovada seguint el procediment establert per un estatut d'autonomia que és una llei de les Corts espanyoles i votada per un parlament democràticament elegit, és "el major desafiament que ha patit la democràcia espanyola des de 1978". Damunt, demana al govern d'Espanya que responga "amb serenitat però amb absoluta fermesa" per a assegurar "la convivència pacífica" dels bascos.
En el fons això és com allò de l'Acadèmia Valenciana de fa unes setmanes: creem una institució i la dotem d'autonomia de decisió (parlament basc, Acadèmia Valenciana de la Llengua) i quan el resultat no ens agrada, doncs desautoritzem la decisió. En el fons són uns antidemòcrates reprimits que primer volen guardar les formes democràtiques i es mostren molt civilitzats però quan s'adónen dels "perills" de la democràcia (per imperfecta que siga) es fan arrere. Llops amb pell de corder. Hereus dels que van manar quaranta anys. Espanya per davant de tot.
Però clar, José Luis Rodríguez, el president del govern d'Espanya, no es quedà curt: parlarà de tot però només dins la constitució. El de sempre: diàleg amb condicions. Fins i tot ahir el mateix Herrero de Miñón, dissident del PP, deia en la SER que estava claríssim que el que una majoria dels bascos semblaven estar demanant era una reforma de la constitució i que tombar el pla Ibarretxe no resolia el problema sinó que només l'ajornava...
Aquests polítics no construiran mai una Espanya on jo em senta còmode. Per això no m'agrada ser espanyol.
En el fons això és com allò de l'Acadèmia Valenciana de fa unes setmanes: creem una institució i la dotem d'autonomia de decisió (parlament basc, Acadèmia Valenciana de la Llengua) i quan el resultat no ens agrada, doncs desautoritzem la decisió. En el fons són uns antidemòcrates reprimits que primer volen guardar les formes democràtiques i es mostren molt civilitzats però quan s'adónen dels "perills" de la democràcia (per imperfecta que siga) es fan arrere. Llops amb pell de corder. Hereus dels que van manar quaranta anys. Espanya per davant de tot.
Però clar, José Luis Rodríguez, el president del govern d'Espanya, no es quedà curt: parlarà de tot però només dins la constitució. El de sempre: diàleg amb condicions. Fins i tot ahir el mateix Herrero de Miñón, dissident del PP, deia en la SER que estava claríssim que el que una majoria dels bascos semblaven estar demanant era una reforma de la constitució i que tombar el pla Ibarretxe no resolia el problema sinó que només l'ajornava...
Aquests polítics no construiran mai una Espanya on jo em senta còmode. Per això no m'agrada ser espanyol.
